Construccions de canya a les muerteadas d'Oaxaca

Quan s'acosta la Fiesta de los Muertos Mèxic es transforma. Les setmanes prèvies els carrers s'engalanen amb elements representatius de la mort, principalment calaveres i esquelets, tot profusament decorat amb flors de color taronja i papers retallats de tots colors. 

Entre els actes més celebrats i esperats hi ha les "muerteadas", que són les processons que els diferents barris i entitats organitzen per celebrar la Festa. En trobem de molt variades però totes elles es distingeixen per omplir els carrers, al seu pas, de xivarri, música, ball, coreografia, petards i molta xalera. 

Entre els elements que criden l'atenció trobem el "torete". Es tracta d'una representació del cos d'un toro, no massa gran, que duen diferents muerteadas. Aquest "torete" està fet amb una estructura senzilla però resistent de canya, folrada generalment amb paper tractat -cartoneria que ells en dirien-. Aquest element pot dur, afegit, un sistema més o menys sofisticat també fet de canya al qual s'hi col·loca pirotècnia variada, sobretot petards i bengales que recorden els nostres Diables. El resultat de la processó és espectacular, màgic... i la construcció del "torete" una autèntica obra mestra!

Quina canya! Joguinetes, taller de construcció de joguines i instruments fets de canya

El passat dijous 4 de desembre els nens i les nenes de l’escola Els Set Focs, de Bellaguarda, van dur a terme un taller de construcció de joguines i senzills instruments populars fets amb canya. Vaig tenir el plaer de dur a terme aquesta activitat que s’inspira en el llibre Quina canya! Joguinetes, el qual vaig fer amb l’amic i també mestre Miqui Giménez, i que fou publicat per l’associació cultural Lo Llaüt d’Ascó el 2018.

El taller va consistir en una breu presentació del llibre i d’algunes de les joguines i instruments que hi apareixen. La canalla va poder manipular-les i en alguns casos fer-les sonar -crec que això va ser un element important per captar la seva atenció, engrescar-los i tenir una predisposició des del primer moment-. Tot seguit va venir, sens dubte, la part més agraïda i atractiva de la sessió, la manipulació de les eines amb les canyes per a que cadascú fes la seva pròpia joguina. Prèviament, però, vam presentar les eines que utilitzarien, vam ensenyar com manipular-les per tal d’evitar prendre mal o malmetre algun objecte, i vam insistir molt que per a treballar la canya cal, sempre, netejar-les bé amb paper de vidre per tal de no punxar-nos amb alguna estella.

A partir d’aquest moment l’aula es va convertir en un autèntic laboratori d’experimentació on l’alumnat, al seu ritme, cercava la canya que més li convenia; la polia, la serrava, la foradava, la tallava...  amb l’objectiu de fer 3 joguinetes: una preciosa anell, una nina i un nu-nut (instrument popular).

Penso que va ser un matí ben aprofitat: treball individual però alhora en grup -com és normal a una ZER on, sovint, els grans o més manyosos ajuden als petits-, i amb un ambient molt agradable i xiroi.

Felicitats als nens i nenes de l’escola Els Set Focs! Vau fer una molt bona feina! A veure si sou capaços de fer altres creacions emprant la canya o buscar-ne altres utilitats. Segur que podeu fer el vostre propi taller de construcció de joguines i instruments!

Joguines de canya a la Casa de Cultura Banamex

 

La Casa de Cultura Banamex, que ocupa la magnífica casa del Mayorazgo de la Canal de San Miguel de Allende (Mèxic), presenta un diferents exposicions temporals de la qual destaco la que fa referència als joguets populars mexicans. Avui us mostro algunes peces fetes exclusivament de canya, autèntiques obres d'artista!

Joguines de canya al Museu La Esquina de Sant Miguel de Allende

 

A San Miguel de Allende (Mèxic) hi ha un fantàstic museu de joguines, es diu La Esquina, i mostra joguines populars mexicanes d'artesans i artistes de tot el segle passat fins als nostres dies. I és que, cada any duen a terme un "concurs nacional de joguines populars" en el qual s'hi presenten artistes, mai millor dit, de tots els estats del país. En cadascuna de les disciplines (llautó, fang, cartoneria, fibres vegetals, teixit...) atorguen tres premis. Les joguines guardonades passen a formar part del fons del Museu. Sens dubte una fantàstica iniciativa. 

Aquest concurs ha permès ampliar l'extensa col·lecció de joguines recollides, amb el pas dels anys, per la Sra. Angélica Tijerina, una autèntica enamorada de la joguina popular mexicana i, avui, aquest afany ens permet gaudir d'una de les col·leccions més atractives del món en relació a la joguina tradicional de caire artesanal.

 

XX Jornada d'etnologia de les Terres de l'Ebre

El dissabte 25 d’octubre tindrà lloc al Museu de les Terres de l'Ebre -Amposta-, la 20a edició de la Jornada d’Etnologia de les Terres de l'Ebre.

Recordem que la Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre és una jornada monogràfica i territorial que, des de la seva primera edició celebrada el 21 d’octubre de 2000, s’ha organitzat de forma itinerant a una de les poblacions del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, les quatre comarques que conformen les Terres de l’Ebre -Ascó, amb Lo Llaüt com a coordinador, va acollir la 3ª edició-.

L’edició d’enguany vol incentivar la reflexió conjunta i el debat. A tal efecte, el programa s'estructura a partir de taules rodones amb les que es vol donar una visió retrospectiva de la Jornada i es presentaran projectes de recerca i de salvaguarda del patrimoni etnològic duts a terme per entitats culturals i per investigadors en les quatre comarques ebrenques. En tractar-se de la vintena edició la Jornada farà un repàs d’alguns dels temes tractats en aquestes dècades per difondre la vigència i estat actuals d’alguns dels temes tractats anteriorment, i exposant-ne d’altres nous; amb l’objectiu de continuar restituint i difonent el patrimoni etnològic i immaterial de les Terres de l’Ebre.

L'associació cultural Lo Llaüt hi és invitat i en el seu nom hi serà present Josep M. Raduà qui, a la Taula rodona «El llegat de la Jornada: recerca, recuperació i difusió del patrimoni etnològic i immaterial», presentarà la comunicació La difusió del patrimoni popular d’Ascó creant jocs, joguets i jocs de taula.

L'organització de la jornada compta amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Museu de les Terres de l'Ebre, l'Institut Ramon Muntaner i l'Ajuntament d'Amposta.  

Inscripció gratuïta fins al 23 d’octubre a través del següent enllaç. 

Horta de Sant Joan s'omple de jocs!

Aquest dissabte 4 d'octubre Lo Llaüt ha pres protagonisme dins del programa del festival NILAK que, amb caràcter itinerant, fa estada aquests dies a Horta de Sant Joan. A petició dels organitzadors del festival, que combina circ, dansa, música i tota mena d'arts escèniques, se'ns va proposar organitzar un matí de jocs obert a tota la població. 

El lloc escollit, l'emblemàtica i atractiva plaça de l'Església d'Horta de Sant Joan, que vam omplir de jocs de tota mena, d'aquí i d'allà, antics i moderns, tradicionals i populars, d'atzar, punteria, habilitat i destresa... i va haver una mica de tot en un ambient immillorable.

PICARDEMANS.CAT

M'ha caigut a les mans un web que he pensat que us interessarà enormement: 

 PICARDEMANS.CAT

L'objectiu del web és fer un recopilatori de cançons i cantarelles, en català, de jocs de picar de mans!!! És un web molt interessant que segur pot ser un recurs per a donar a conèixer no sols aquest tipus de joc sinó, també, valorar, reflexionar i sensibilitzar sobre l'ús de la llengua catalana i les seves variants dialectals. 

Aquesta iniciativa complementa i amplia el web MILIQUITULI que vaig fer fa uns anys.

Animeu-vos i poseu-vos a jugar!!!!

Joguines tradicionals de fusta de Croàcia

Els habitants dels pobles que de la ruta de pelegrinatge al santuari de la Mare de Déu de les Neus de Marija Bistrica, a la regió de Hrvatsko Zagorje, al nord de Croàcia, han elaborat una tècnica de fabricació tradicional de joguines infantils de fusta que s'ha transmès de generació en generació -més informació en aquest enllaç-. Tant per la tècnica com pels materials emprats i l'ús tradicional d'aquestes joguines han fet que des del 2009 hagin entrat a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Inmaterial per la UNESCO. 

A la petita població de Marija Bistrica -i també al mercat de Zagreb- no us serà difícil veure i comprar alguna d'aquestes petites joies.